Teatre "El Gat amb Botes"

Durant el mes d'abril hem estudiat el conte de "El Gat amb Botes" inclós al projecte de la biblioteca "Contes a Cabassos".
Esta vegada volem anar un poc més enllà i dramatitzar-lo. Ho farem, els dijous,  en les nostres sessions de psicomotricitat. La setmana passada ens vam repartir els papers i aquesta hem preparat els diàlegs.

EL GAT AMB BOTES

YAIZA - NARRADORA : Hi havia una vegada, un moliner que estava en els últims dies de la seua vida.

JUÁN -MOLINER: Ai! Pobre de mi! Fills meus vos deixaré tot el que tinc: el molí, el ruc i el gat.

DAVID - FILL MAJOR: Pare, per a mi, el molí amb el que faré farina.

NOSHIMA – FILL MITJA: Pare, per a mi, el ruc amb el que llauraré la terra.

IULI – MARQUÉS DE CARABÀS: Pare, per a mi el gat?

I que faré amb un gat?

Me'l menjaré i em faré una bufanda amb la seua pell... i després em moriré de fam.

(Se'n va anar amb el gat i pel camí...)

EROS – GAT: Amo ,donem roba, unes botes, deixem un sac i li faré ric.

(l'ompli d'herba i caça un conill)

YAIZA – NARRADORA: El gat se'n va al castell del rei.

EROS – GAT: Sa majestat, li regale un conill.

RAYAN – REI: De part de quí?

EROS – GAT: Del Marqués de Carabàs.
RAYAN – REI: Gràcies, gràcies.

YAIZA – NARRADORA: Altre dia el gat va caçar dues perdius i li les va portar al rei.

CAROLINA – GAT: Sa majestat, li regale dues perdius.

RAYAN – REI: De part de quí?

CAROLINA – GAT: Del Marqués de Carabàs.
RAYAN – REI: Gràcies, gràcies.

YAIZA – NARRADORA: El gat va anar al castell de l'ogre.

CAROLINA – GAT: A veure si eres capaç de convertir-me en un animal gran.

HÉCTOR - OGRE: Clar que si. Et convertiré en un lleó.

CAROLINA – GAT: I ara pots convertir-te en un animal menut?

HÉCTOR – OGRE: En un ratolí? Isofacte. Ja estic. (I se'l va menjar)

(Al camp a prop del riu)

AITANA – NARRADORA: El gat li va dir al seu amo que es clavara dins del riu i sorprenentment passava el rei per allí.

IULI – MARQUÉS DE CARABÀS: Socorro, socorro que m'ofegue!

AMIRA – REI: És el Marqués de Carabàs. Guàrdies, salveu a aquest jove. I porteu-li els millors vestits.

INÉS – PRINCESA: Quin jove més guapo!

IULI – MARQUÉS DE CARABÀS: Quina princesa més preciossa!

AITANA – NARRADORA: El rei preguntava als llauradors al passar per les terres.

AMIRA – REINA: De quí són aquestes terres.

TOTS: Del Marqués de Carabàs.

AMIRA – REINA: Serà bona idea que la meua filla es case amb ell.

AITANA – NARRADORA: I així va passar. Es va convertir en un príncep el Marqués de Carabàs.

TOTS: Vet ací un gos, vet ací un gat, aquest conte ja s'ha acabat.

 ARA SOLS ENS QUEDA ASSAJAR