Pollets

El dijous a la vesprada vam tindre una grata sorpresa. Aurelio i la nova llocada ens visitaven.

RECORDEU, ja havien vingut una vegada a classe, concretament quan els xiquets sols tenien 3 anys. Ens va encantar a majors i menuts i des d'aleshores sempre els anomenem quan parlem d'animals de granja.
Ara és temps de Nadal i parlant de la gent de fa més de 2000 anys i les seues tasques diàries, hem tornat a veure grangers, ramaders, agricultors, artesans i la gran diferència amb els treballs que realitzen els nostres pares hui en dia.
De nou, ha aparegut  la figura de gallines i pollastres i per sort, Aurelio podia tornar a visitar-nos. Aquesta vegada amb una mare (de 3 anys) i quatre pollets, dos blancs i dos negres (de 25 dies).

Vos els presentem a continuació...



Les dues classes estaven juntes i seguts en rogle. Alguns xiquets a les cadires perquè els imposava un poc la presència de la gallina, sobretot,  i d'altres més poregosos darrere.
Aurelio havia dut arròs per a ensenyar-nos el que faria la mare. Els cridaria i donaria a menjar a ells primer i darrerament ella.

Ens haviem segut al voltant d'ells.

Mentre estaven menjant anaven sorgint preguntes: Quants anys té la mare; quan van néixer els pollets; com es diuen; són xics o xiques; es poden tocar.

Els nostres protagonistes!

D'una a una van quedar totes les preguntes contestades. La mare té tres anys, els pollets van néixer el 22 de novembre, no tenen nom (blancs i negres?) i clar que es poden tocar.

A continuació Aurelio va haver d'agarrar a la gallina perquè poguérem, les mestres, agarrar als pollets. Amb molta cura i sense fer-los mal, un per un, anaren tocant-los. 

Però més il·lusió encara els feia tocar a la gallina i la seua cresta. Ara els veureu com ho van fer!

 

Gràcies de nou Aurelio. Com és costum hem gaudit de la teua presència i la dels pollets.

Per a nosaltres sempre eres benvingut. Fins aviat.